Els migdia se'm fa llarg sinó vaig a cap lloc, així que he pujat al Col de Bot mentre xispejava. M'ha fet il·lusió trobar un sender que pujes per darrera de Prat de Comte, direcció a Bot i que no surt a cap mapa. Sempre queden senders i camins per trobar, i això és lo bonic d'anar a voltar.
 |
| Vista de Prat de Comte des del darrera |
 |
| Pedra curiosa |
 |
| Balma formada de l'erosió |
 |
| A punt d'arribar a la carretera dels espills |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada